REHABILITACIÓ BIOCONSTRUCTIVA DE VIVENDA A STA. CRISTINA D’ARO

L’obra que presentem és la reforma integral, per a una família humil amb dues nenes, d’una petita casa unifamiliar a la localitat de Santa Cristina d’Aro, situada a la comarca del Baix Empordà (Girona), a uns 5 km de la costa . La casa que pertanyia a un familiar, es troba al casc urbà de la població
i és part d’una promoció dels anys setanta de cases iguals de classe mitjana. Les principals deficiències constructives i de biohabitabilitat que es presentaven eren l’aïllament, humitats per condensació i capil·laritat, causants de fongs i d’un ambient excessivament humit, agreujat pel corrent tel·lúrica d’aigua a cara nord i instal·lacions obsoletes, sense presa de terra, que generaven alteracions electromagnètiques. Tampoc complia amb les necessitats de el programa funcional dels nous habitants.

Inicialment es va plantejar la possibilitat de vendre-la i construir una nova en un altre terreny, però finalment, el propietari va decidir conservar la casa i rehabilitar-la. La seva ubicació oferia molts avantatges a l’tractar-se d’un barri consolidat de l’nucli urbà de Santa Cristina d’Aro, proper a la feina, serveis i escoles del municipi. Al seu torn es va veure la possibilitat de fer classes de tai-txi a l’espai de l’garatge existent. La casa aïllada es troba en un recinte petita de 400m2, amb accés inadequat pel Nord. Tot i això la ubicació dels espais principals de vida havien de ser a la zona Sud, a la part posterior de la parcel·la. Es planteja la possibilitat d’ampliar alguns espais per millorar la seva habitabilitat. No obstant això la normativa urbanística del municipi és molt restrictiva i es limita a el manteniment tipològic i l’homogeneïtat de les construccions, fent impossible alterar els volums existents. Com a metodologia de treball, es mantenen diverses reunions amb la família per entendre millor les seves necessitats i proposar una distribució d’acord amb la seva manera de vida. La nova distribució planteja una divisió dia, en planta baixa, i nit, en planta primera. A la planta baixa, després d’avaluar l’espai disponible, es pren la decisió de situar l’espai més vital i de major permanència a Sud, l’integrat per
la cuina, menjador i saló. A la façana Sud s’obren dues grans portes-finestres el que permet accedir i ampliar els espais de sala i menjador a la zona exterior aprofitant l’espai de la parcel·la. Al Nord es modifiquen la cambra de bany i garatge existents i es crea una habitació-despatx. A la planta primera, se situen les dues habitacions de les nenes, dormitori principal, bany i distribuïdor amb
accés a l’escala a la planta primera. Se situen els dormitoris amb finestres a les façanes Sud i Est i el bany a el Nord, al seu torn es tanquen les finestres a l’Oest, sobretot pels sobreescalfaments estiuencs pel sol de ponent. Per optimitzar l’accés a les habitacions i l’aprofitament de l’espai interior se situa una escala de forma semiel·líptica, il·luminada per una claraboia al centre de la casa. Replantejar tota aquesta nova distribució comporta a la modificació de la distribució de càrregues, el que va comportar l’execució de diferents jàsseres integrades en el forjat existent i la construcció d’un nucli central de parets de càrrega al voltant de l’escala de planta el·líptica.

Així es parteix d’inici amb l’estratègia de treballar sobre tota la envoltant
de l’edifici ampliant i afegint finestres i accessos, per a la seva adequació
als nous usos interns i sobretot per millorar les característiques
bioclimàtiques de l’edifici. Es prenen les primeres decisions: ampliar a l’
màxim les finestres orientades a sud per millorar la radiació solar
mitjançant l’efecte hivernacle de la superfície vidriada, i afegir una capa
d’aïllant d’aglomerat de suro a la cara exterior de les façanes
Nord, Est i Oest. Es volia mantenir la façana sud sense aïllar, ja que
per la radiació solar rebuda, és mes convenient aprofitar la seva
aportació de calor a l’interior de l’habitatge per la inèrcia tèrmica de l’
material construït, però finalment no es va fer. Es tracta d’una edificació
construïda amb un sistema de forjats de biguetes de formigó armat i
murs de càrrega en parets exteriors construïdes amb dues fulles de 10cms
de maó senzill massís formant cambra i sense aïllant. Pel que
planteja com a necessitat prioritària el recondicionament tèrmic de l’
edifici a la nova normativa, això implica aïllar totes les façanes, la
coberta i fusteries.

Com solucions a la millora de l’comportament tèrmic, s’opta per col·locar mitjançant fixació mecànica una capa exterior de suro aglomerat de 3 + 3 cm, i projectar-un arrebossat i estuc amb colorant de calç de Morón. Per millorar l’aïllament de la coberta s’han col·locat mantes de fibres de cànem de 11cms de gruix entre els envans de sostremort de la coberta

Les fusteries són de gran qualitat, executades per empresa local, mitjançant l’ús de vidre de cambra i seguretat, junta de cautxú i executada en fusta de castanyer, amb premarcs molt tractats amb sals, per la presència de tèrmits, i protecció final amb vernissos naturals basant-oli de llinosa. Gràcies a l’bastiment de base s’evita també el pont tèrmic en la connexió entre fusteria i mur, evitant col·locar escumes o silicones indesitjables des de la perspectiva de la bioconstrucció.

El paviment interior és una superfície contínua de microciment natural de color blanc, amb capa final de silicat, així com la pintura interior. Les cambres humides es solucionen amb un arrebossat de calç i un acabat d’estuc també de calç. La sala de Tai-txi té un tractament especial amb una paret construïda amb BTC vist (Blocs de Terra Comprimida), que millora la resistència a compressió de la paret mitgera i augmenta la inèrcia tèrmica. El revestiment de la resta de les parets s’ha fet amb un primer arrebossat de calç i un acabat amb argila seleccionada i comercialitzada. Els sostres i forjats que s’han reformat s’han fet amb el sistema de volta catalana, un full de maó massís vist pres amb ciment natural ràpid i amb dos doblats de rajola ceràmica presos amb morter de calç. Ho podem veure en el sostre de la sala de Tai-txi, en forma de voltes de canó, i també a la cuina-menjador mitjançant l’execució de volta de quatre punts.

També s’ha instal·lat una estufa d’alt rendiment entre la sala i el menjador l’aportació es preveu alt i que aportarà la major part de la calor necessària a l’hivern. Un cop acabada l’obra, es van realitzar comprovacions sobre la millores bioclimàtiques rfrctuadas que es pot comprovar a la gràfica inferior amb dos datalog sobre les temperatures i humitats interiors i exteriors de l’edifici. La millora en la qualitat tèrmica global va ser confirmada pel propietari que ha aconseguit baixar sensiblement la despesa en calefacció. Encara que les dades revelen que la casa encara està baixa en inèrcia tèrmica i en protecció nocturna, ja que no encara no hi ha cortines tèrmiques interiors, o les proteccions externes de la porxada i persianes no són encara operatives. Per a la generació d’ACS (aigua calenta sanitària) s’utilitza un sistema de plaques solars reforçat per una caldera de gas natural que també proporciona calor a terra radiant de tota la casa. El consum anual s’estima en una tona de llenya i 400 euros en gas.

Durant el procés creatiu de el projecte, i després comprovacions “in situ”, s’escull el centre prop de l’escala com a lloc d’ordenació de les energies de el lloc. Els estudis geobiològics mostraven un baix grau energètic provocat per la contaminació elèctrica (absència de connexió a terra i instal·lació obsoleta) i per la presència d’una via d’aigua a la zona nord. Si es tracta d’una intervenció en una estructura existent s’opta per buscar el reequilibri de l’intercanvi energètic cosmotelúrico a través de la utilització d’una ona de forma la influència pugui harmonitzar els fenòmens geobiològics de el lloc. Es treballa així, a partir de el centre de l’el·lipse com a centre d’un traçat geomètric solsticial. El traçat regulador solsticial és un mètode desenvolupat a partir de les investigacions de Raymond Montercy sobre la tradició de l’arquitectura romànica europea. El traçat solsticial, trasllada la proporció resultant dels punts crítics de l’recorregut solar en el solstici d’estiu a un pla horitzontal. D’aquesta manera la informació còsmica de la latitud pròpia de el lloc queda integrada en el traçat regulador de l’edifici i a partir d’aquesta matriu geomètrica es reordenen els elements constructius que l’activen. Per la complexitat de l’traçat no tots els punts es poden activar o fer coincidir amb elements constructius com parets o columnes, però quan es treballa amb aquest tipus de traçats, n’hi ha prou amb activar alguns punts clau perquè el traçat funcioni. La varietat de línies de cercles, rectangles i retícules que s’obtenen permeten obtenir suficients eines per adaptar el traçat regulador a el projecte.

Projecte: Ecoarquitectura-Gabi Barbeta

Arquitectes: Gabriel Barbeta, Laura Barbera, Jordi Caminero

Arquitecte tècnic: David Pradas

Constructor: Casa alternativa Puig – Construccions Ventura
Fusteria: Iscletec

Instal·lacions: Instal·lacions SAVA

Any de finalització 2011